Hola a tots! Aquesta entrada no és a càrrec de l'Adrià sinó d'una de les seves alumnes, la Laura. No és més que una petita manera de donar-li les gràcies al meu entrenador per tota la feina que està fent amb mi i amb el Beefeater, el meu "bistec", com ell l'anomena amb molt d'afecte.
La nostra trajectòria junts no és gaire llarga però el que he après amb ell és molt més del que qualsevol alumne pot esperar d'un entrenador. No es tracta només d'aprendre la tècnica de la doma clàssica. L'Adrià m'ha ensenyat a sentir, a entendre la doma i a gaudir cada minut d'entrenament, m'ha ensenyat a confiar en mi mateixa i a confiar en el meu cavall, a ser constant, a somriure i a transmetre a l’altre part del binomi totes aquestes sensacions.
La veritat és que l’Adrià ens va trobar en el moment més crític de la nostra trajectòria junts. Tot just acabàvem de canviar de reprise, lluitàvem per la classificació de la final de la lliga, estàvem complicant els exercicis i tant jo com el Beefe estàvem una mica perduts.
Valorant només les posicions dels nostres concursos qualsevol podria dir que no ho hem fet gaire bé, però puc assegurar que no és així. Som un binomi difícil, no parlo només del cavall. Ell és un animal que no posa les coses fàcils i jo soc una amazona que es subestima amb facilitat. I això és el que ens ha fet veure l’Adrià, on posa més èmfasis en cada entrenament i el que ens fa valorar cada petit pas endavant. Els resultats de les proves queden eclipsats per la millora que tan jo com el cavall hem notat des del primer dia amb ell i per a mi, això és el més important.
Estem començant una nova temporada, afrontem un nou projecte amb moltes ganes i estic convençuda que seguirem avançant com hem estat fent aquests últims vuit mesos. Només ens cal constància, esforç i moltes moltes ganes de tirar endavant junts. Moltíssimes gracies per tot Adri.
